Ag
31

Arbre sense bosc

de Jep Gouzy Revista N° 847 / 2018

 

L’arbre era solitari al mig d’un camp llaurat, imatge simètrica de la vida i de la mort, imatge en aquest moment de l’esterilitat que ens dóna la por dels febles. Jo tancava els ulls imaginant el blat dolç, els deus somriures, la civada amagada com el cor d’una tímida joveneta, el blat de moro arrogant, roc dur, el gira-sol que prepara les resplandors i la calor del desig en la nostra sang. De sobte vaig obrir els ulls com qui sap que el món dels somnis necessita la realitat de l’avui per ser el nostre món ideal en el qual els passos, els anys accepten d’integrar-se. Oblidava que havíem vingut els dos per anar cap a la capelleta de Sant Joan. Ara veient el teu somriure esperava que la teva veu plena de boires — cantés : « És estrany !... »

 

Abonatz-ve tà léger la seguida !

Clicatz ací tà v’abonar e beneficiar de l’integralitat deus contienguts de la revista
Clicatz ací tà crompar la revista Reclams papèr

Connexion